martes, 4 de junio de 2019

I després de 10 dies intensos... arribem a casa!

Començàvem l'aventura dient el primer que ens venia al cap i l'acabem de la mateixa manera!

 

Ens havien explicat força coses d’aquesta experiència, sobretot, les imprescindibles per deixar pas a la sorpresa i no impedir que ens meravelléssim davant d’algunes accions i fets que succeeixen amb tota normalitat i espontaneïtat durant aquest camí. I és ben cert que ens hem meravellat!


Podem afirmar que hem vist evolucionar a cada infant i també hem pogut constatar la seva constància i/o perseverança. Hem pogut observar-los superant-se, descobrint-se, deixant-se anar, relaxar-se, a cuidar-se a un mateix i als companys, a mimar-se, pentinar-se entre ells i a fer-se nombroses abraçades (d’ànim, a mig matí, de bona nit i d’aquelles que es fan simplement per demostrar el seu afecte). I és que com diu aquella cançó... “junts podem arribar més lluny, més lluny”. En definitiva, podem dir que els hem vist créixer i encara que sembli que en només deu dies (deu dies són deu dies) i... si, han crescut en molts aspectes.


Destaquem la seva paciència, el saber esperar amb un estar impecable, quan es té gana i encara s’ha d’anar a comprar el dinar o quan has d’esperar el teu torn per cuinar-lo, per rentar la roba si només hi ha quatre piques i som més de vint o fins i tot, per banyar-se en una petita piscina on no hi cabíem tots alhora o quan apareixen les ganes de jugar a futbol al trobar-se una pilota. La rutina diària ha anat agafant rodatge fins a funcionar amb agilitat i autònomament; l’escollir un llit per dormir, l’instal·lar-se cada vegada amb més calma, el fer i desfer la nostra companya inseparable d’aquest viatge (la motxilla!), el perdre un objecte personal, buscar-lo, trobar-lo o aprendre a acceptar-ne la pèrdua. També, reconeixem l’esforç diari del caminar i d’anar trobant estratègies per fer el camí més curt, poder-lo gaudir, vencent el cansament gairebé sempre amb una cançoneta o un gran somriure. 


Així doncs, un cop finalitzat el nostre camí només tenim paraules d’agraïment. En primer lloc, per als nostres peregrins i peregrines, per la seva valentia i el seu saber estar que ha impressionat a gent d’arreu del món amb la qual ens hem creuat i compartit l’aventura. Els han felicitat en nombroses ocasions (mentre caminàvem, en els albergs, quan els veien jugar i córrer després dels quilòmetres, quan descansaven en una ombreta, participant en l’explicació dels jaciments i pel respecte mostrat en el restaurant, etc). Ahir al vespre ens van demanar si érem d’alguna escola especial perquè els sorprenia gratament el seu tarannà. I ens preguntaven només tenen onze i dotze anys? I no es queixen mentre caminen i no van dient tota l’estona quan arribarem? I sempre estan així de bé? També altres peregrins es meravellaven (tan o més que nosaltres) i al veure’ls caminar ens deien que ja no es tornarien a queixar durant el seu camí. Potser si que som una escola especial i per això els nostres infants són especials o potser és que el secret és només en deixar-los fer, conèixer, conviure i ser.


Per a vosaltres famílies, us agraïm la vostra confiança per confiar-nos els vostres tresors més preuats sabent que a la tornada alguna cosa dins seu haurà canviat. 


I podríem explicar-vos una pila d’anècdotes però ja ho faran els propis protagonistes perquè puguin escollir el que volen compartir i el que volen preservar. Acabem amb una frase d’un home de Colòmbia que vam coincidir vàries vegades durant aquest camí i que ens la repetia cada vegada que ens creuàvem: “¡esto es impresionante!”.


Joan Manel, Fina i Gisela
 


lunes, 3 de junio de 2019

8a etapa: Cardeñuela de Rio Pico - Burgos

Avui ens hem llevat a les 7:00h més o menys i hem esmorzar al bar de l'alberg, hi havia moltes coses per menjar! Després, hem caminat més de 12km fins a Burgos. Semblava que no arribessim mai perquè hem passat per un parc que era mooolt llarg. Però, de cop hem vist la catedral que és molt gran i impressiona! HO HEM ACONSEGUIT! 
Hem anat a buscar l'alberg i com els altres dies, ens hem instal•lat i dutxat. Llavors hem sortit al carrer a comprar el dinar. Després de dinar hem descansat, ens hem pentinat, hem fet passarel•les de moda, hem jugat a cartes i algú ha volgut fer la migdiada. Ara anirem a conèixer una mica la ciutat i a les 19.00h anirem de restaurant. Ens ho mereixem!

Crònica: Samir i Finn

PD: Ja hem sopat, estava boníssim, els plats eren molt grans i estem ben tips! 

Famílies, amics i amigues demà tornem! L'hora prevista d'arribada a l'estació de la Renfe és cap a les 16.00h. 





































domingo, 2 de junio de 2019

7a etapa: Atapuerca - Cardeñuela de Rio Pico

Avui ens hem despertat a les 7:30h una mica més tard que els altres dies perquè només havíem de fer 7km. Tot i així ens hem llevat d'hora perquè ens feien fora de l'alberg a les 8:00h. Tot seguit hem anat a comprar l'esmorzar, dinar i el berenar perquè a Cardeñuela de Rio Pico no hi ha cap botiga! Però, ens han explicat que el sopar i l'esmorzar de demà ens els preparen a l'alberg.

 Després, hem esmorzat a un parc i hem començat la caminada del dia! Hem sortit d'Atapuerca i hem fet una bona pujada per arribar dalt del cim d'una muntanya on hi havia una creu molt gran de fusta. Més o menys han sigut uns 3,8km. Allà hem estat descansant i jugant (uns a prehistòrics i a tribus, uns altres parlaven i uns altres buscaven i trobaven fòssils) fent temps perquè sinó arribaríem massa d'hora i l'alberg estaria tancat. Més tard, hem baixat tot el camí que ens quedava i quan ja estavem arribant, estavem molt cansants però hem sentit "HI HA PISCINA"! Ens hem instal•lat, dutxat (amb una dutxa d'hidromassatge molt xula) rentat roba a mà, dinat a l'ombreta i per fi ens hem banyat! Uns han fet Aquagym i les nenes jugaven amb els cabells mentre uns quants posaven vinagre als fòssils per descobrir si tenien calç i eren ossos o pedres. A la tarda, qui ha volgut ha pogut jugar a futbol i tots junts hem anat a vistar la casa del propietari de l'alberg on hem vist tots els animals que tenia (oques, gallines, pollets, gossets, anecs i  un gat). Ara a les 19:00h soparem i l'home ens ha dit que n'hi ha molt, així que no patiu famílies que estem ben alimentats!

Avui felicitem a la Fina, la mare de la Maria, per molts anys!

Bona nit i un petó molt molt molt gran! Us estimen els vostres peregrinos i peregrines que només els queda una etapa per arribar al nostre destí. 

Crònica: Júlia, Ian i Guiomar.